El Mon Vaquero treballa des del 2018 com a coordinador de formació del Punt Formatiu Incorpora de “la Caixa” (Baix Empordà). “Detecto les necessitats formatives i programo cursos on també imparteixo el bloc de competències transversals com la comunicació o el treball en equip. Dono eines perquè persones en situació d’exclusió puguin trobar feina però són elles les que fan el camí”.
Amb quines persones treballeu i quina és la metodologia?
Des del Punt Formatiu treballem amb persones en risc d’exclusió, és un col·lectiu molt divers: persones que fa temps que no troben feina perquè no tenen una ocupació o ofici qualificat, persones que passen de 45 anys, migrants sense formació... La major part dels beneficiaris són persones del territori.
Les insercions es treballen després de la formació. Primer se’ls forma en un ofici o en un tipus de feina (carnisseria, peixateria, atenció al client…) del qual pugui haver-hi sortida professional, durant unes 300 hores, i després se’ls busquen pràctiques no laborals per tal de donar facilitat als empresaris que poden veure com treballen els alumnes per a després contractar-los.
En aquest context, i en el marc dels programes d’inserció laboral de Mansol Projectes -vinculat a la Fundació Acollida i Esperança– la feina és considerada com a eina d’inclusió social.
Com és el teu dia a dia com a coordinador de Formació?
Va una mica en funció de l’època de l’any. Normalment a mitjans d’any la feina principal és la gestió de les pràctiques i les insercions dels alumnes, amb tota la tasca que això suposa de seguiments personalitzats als alumnes i a les empreses. Acabat l’estiu començo a veure les necessitats formatives de les diferents administracions locals amb les que hi treballo, Consell Comarcal i ajuntaments bàsicament, per després confegir un calendari amb 3-4 formacions per a dur a terme durant l’any següent.
Un cop decidits els cursos, es tracta de buscar els professionals que impartiran aquesta formació, dividida en 3 blocs: formació tècnica, formació de competències transversals i pràctiques no laborals. També cal buscar, amb l’ajuda de les entitats implicades, els participants que faran el curs.
Quines competències transversals treballeu?
Quan els cursos estan iniciats jo, personalment, imparteixo el bloc de competències transversals on, al llarg de 80 hores, els ensenyo habilitats com ara comunicació, assertivitat, empatia, treball en equip, com fer una bona recerca de feina, preparació de l’entrevista laboral. També es toquen temes sobre intel·ligència emocional, sobre autoestima i autoconfiança, motivació, tolerància a la frustració, autoconeixement, Mindfulness, autocontrol. Què són les relacions interpersonals, de quina manera ens podem relacionar millor amb els nostres cercles familiars i socials. També hi dedico unes hores a parlar sobre creences, valors, introjecció, organització i gestió del temps.
Un dia el dedico a l’expressió oral i escrita. Vaig crear una dinàmica per fer-ho d’una manera més divertida i sense haver de recórrer a la típica lectura i dictat. Sempre proposo que es preparin una recepta de cuina, escriguin els ingredients a la pissarra i expliquin com es fa. Després hi ha una votació de tot l’equip en funció de l’originalitat, dels ingredients, de l’expressió oral i corporal de la persona que ho explica. Al final es tria la millor recepta i se li proposa, sense obligació, que el darrer dia de competències la porti feta. Igualment es convida a la resta a fer-ho, si volen. D’aquesta manera aquest apartat és molt més agradable i divertit, ens ho passem molt bé i aprenem receptes de mig món, totes elles delicioses.
També deixo un dia perquè el company Josep Ensenyat, de Gentis, ens vingui a fer la xerrada sobre Autoincorpora, per si hagués algun alumne interessat.
L’últim dia de competències sempre és per a l’examen, la correcció d’aquest i, si s’escau, un pica-pica de final de bloc, en el qual hi participem tots.
Després de les competències acostuma a fer-se el bloc tècnic, 80 -100 hores més i, després d’aquest, les pràctiques no laborals en empreses del sector.
Què és el millor de la teva feina?
Sense cap mena de dubte poder ajudar a les persones a trobar una feina, ser el facilitador. Sempre els dic que jo no els donaré la feina que això, en qualsevol cas, s’ho hauran de guanyar ells. Jo només els poso en el camí i ells han de fer-lo, deixant clar que el mèrit és sempre d’ells i elles.
I el més difícil?
Exactament el mateix, trobar-los feina. Procuro donar les eines per fer un petit canvi a la seva vida, que tinguin una altra mirada sobre creences que no els porten enlloc i que millorin l’actitud per, d’aquesta manera, aconseguir allò que volen. S’ha de dir que, tot i tenir un bon percentatge d’insercions, no sempre ho aconsegueixo.
Com sol ser la relació amb l’empresa i amb la persona usuària?
Absolutament cordial i empàtica, jo estic per ajudar a aconseguir un objectiu i estic a la seva disposició per allò que puguin necessitar. Sóc el pont per a l’entesa i per a la satisfacció laboral mútua. La tendència és facilitar els temes i eliminar problemes. És una filosofia laboral pròpia que crec que tenim la majoria dels que ens dediquem a aquest món social.
Alguna situació o actuació de la que et sentis especialment orgullós?
Bé, partint de la base que penso que són ells mateixos qui tenen el mèrit d’aconseguir la feina, en una ocasió vaig haver de convèncer una alumna per tal que fes el curs de peixateria: dona de 52 anys, molt escèptica, aturada feia temps i a la que li feia fàstic el peix i la seva olor, ni tan sols en menjava… Va acabar el curs d’una manera òptima i va ser la primera inserció del curs en una empresa prou important de peixateries del Baix Empordà. La van fer fixa des del primer dia… I encara hi treballa… Encara creu que el que ha fet ha sigut gràcies a mi… hahaha
Tinc un altre cas d’una noia jove, vídua de feia 3 mesos, amb 2 criatures, que també vaig haver d’estirar per fer un curs de carnisseria. La idea era que passés el dol fora de les quatre parets de casa, que el fes en contacte amb la vida i gent del seu voltant… I així va ser, des que va acabar la formació treballa com a fixa en una cadena important de carnisseries de la comarca. Òbviament porta el dol molt millor, també està molt agraïda però el pas el va donar ella.
Què creus que aporta el programa Incorpora a la societat?
La possibilitat de canviar les vides de les persones que hi participen. Una formació i una feina canvia l’autoestima de les persones, la independència personal, l’humor, la forma en què et mires el futur, la seguretat que pots aconseguir allò que desitges amb una petita empenta. I el programa Incorpora genera aquestes oportunitats.
