L’Engràcia Valls Ribas (Mollet del Vallès, 1968) és Enginyera Tècnica Agrícola i la responsable de l’Horta de Santa Clara, el projecte d’horta ecològica i social que Mansol Projectes desenvolupa a Fortià, a l’Alt Empordà. L’Engràcia és la cap de finca, la persona que dinamitza el projecte, no només pel que fa a la producció agrícola i la comercialització sinó també al guiatge dels treballadors i l’organització de les tasques de la finca. Parlem amb ella perquè ens expliqui la seva trajectòria i el moment en què es troba l’Horta de Santa Clara.
Pregunta: Per què vas triar l’agricultura ecològica professionalment?
Resposta: El 1992 acabo els estudis d’Enginyeria Tècnica Agrícola i decideixo fer els d’Enginyeria Agrònoma Superior a Lleida però no els acabo, em van quedar dues assignatures. La carrera no em convenia, vaig anar treballant mentre estudiava i em vaig enamorar i això ho va canviar tot. Vaig deixar Ponent i vaig venir a viure a Girona. Des de l’Enginyeria Tècnica ja vaig tenir molt clar que el meu camí era l’agricultura ecològica perquè és una actitud davant la vida.
P: Explica’m això que l’ecologia és una actitud vital…
R: Doncs que té a veure amb la teva ideologia i la manera d’enfocar el món. Des de ben jove ja m’havia implicat en moviments socials, el meu bateig va ser la campanya ‘Viure sense nuclears’. Allà vaig conèixer molta gent bregada amb l’ecologisme i partits polítics d’esquerres. Les jerarquies clàssiques, de dalt a baix, no les accepto des del meu interior més profund. El meu camí professional ha sorgit de dins de la manera més natural, juntament amb la meva manera de viure.
P: L’entorn familiar també t’hi va acompanyar?
R: Sí, sí, va ser molt important. Els meus pares van néixer a pagès i són de classe obrera, el pare era sindicalista i a casa es vivia l’ambient d’esquerres. Aquella va ser la primera llavor.
P:Tornem a l’agricultura ecològica en un anys, els 80, en què no era un concepte tant conegut com ho és ara…
R: A la universitat ja vaig veure altres perspectives de la producció agrària, diferents a les convencionals i que em feien sentir més còmode. Amb la colla de la universitat també vam anar a simposis, congressos i formacions sobre agricultura ecològica. Tot estava a les beceroles. Puc dir que vaig veure néixer tota l’estructuració del sector. Considero que he tingut sort de poder viure-ho directament però també he sabut llegir-me i deixar-me portar pel que realment volia.
Donat que em vaig formar en antropologia social i vaig treballar al Centre de Cooperació Internacional de la Universitat de Lleida vaig conèixer de primera mà la ciència agroecològica, inspirada en les comunitats pageses d’Amèrica Llatina, un fet que em va permetre incorporar els aspectes socials i culturals en la producció agrària. Jo havia de treballar en agroecologia, està clar!. La ciència que estudia els sistemes agraris des del punt de vista tant tècnic com social i econòmic em va atrapar.
P: I després de Lleida, quin va ser el teu recorregut professional fins arribar a Mansol Projectes?
R:Vaig passar per l’Escola Agrària de Manresa, espai de formació professional en agricultura ecològica de referència a Catalunya. Coordinava cursos de formació i vaig passar uns quants anys dedicada a assessorament i formació fins que vaig conèixer en Josep Maria Vallès, director de Tarpuna. En aquella època, Tarpuna només feia hort urbà: cursos de formació i venda de productes per als primers horts urbans que es veien aquí. En el moment en què la cooperativa es decideix a obrir un àmbit de treball en agricultura social és quan es produeix la donació de Monestir de Santa Clara de Fortià per part de les monges clarisses a la Fundació Acollida i Esperança i neix la idea, de la mà de Mansol Projectes, de fer-hi allà un hort social i ecològic. Com que per aquelles dates, al 2012, jo ja vivia a la Garrotxa em sedueix el projecte i passo a coordinar tota la plantació i les primeres passes del que avui és l’Horta de Santa Clara. Un temps després ja deixo de treballar a Tarpuna i passo a ser part de l’equip de l’entitat.
L’Engràcia, en aquest moment de l’entrevista, s’atura i mira enrere per valorar què han estat aquests 4 anys de l’horta. “A hores d’ara –diu– hem aconseguit una xarxa comercial per vendre tota la producció de la finca, malgrat el projecte encara no és sostenible econòmicament per si sol. A nivell productiu i comercial està molt encarrilat. El que es produeix es ven però queda el repte de la consolidació de l’equip de treball. Conjugar les necessitats de la terra amb les necessitats especials dels treballadors és complex. La disciplina i la puntualitat són bàsiques en agricultura, i encara més en agricultura ecològica. Tanmateix, sovint passa que algun cultiu no es pot portar a l’hora, a causa sobretot de baixes mèdiques o disminucions de rendiment. I cal tenir en compte que la feina a l’horta és molt variada i exigent, requereix bona forma física, concentració, atenció, comprensió del que s’està fent i treball en equip En definitiva, és una feina que necessàriament ha d’agradar. I també hi ha la dinàmica natural dels centres especials de treball, on, per anar bé, les persones hi estan de pas.”
“Un projecte com aquest –continua- s’ha de ser valent per tirar-lo endavant a nivell de la institució. Han sabut veure i compartir la visió que l’agricultura ecològica és l’alimentació del futur.”
